Sé que és difícil de creure, però mai no havia llegit un pedrolo. Blame the boogey, o més aviat les guerres entre pedrolistes i antipedrolistes quan era jove i estava à la page. El cas és que vaig tenir recentment una penosa experiència amb un nyap de film basat en una història de Don Manuel i em vaig dir que potser era l'hora de fer alguna cosa per curar les meves carències. Vaja, que s'havia d'anar a la font. Curiosament, a la biblioteca familiar vaig trobar fins a cinc pedrolos i em vaig decidir pel més vell, una edició del 1954 publicada en mal paper amb tinta que s'ha corregut amb els anys, amb alguns problemes ortogràfics, no sé si deguts a una tardana adhesió a les normes de Mestre Fabra o, més aviat, a una descurada revisió. Tampoc no sé si és en Pedrolo himself o els inefables correctors (comissaris lingüístics) qui són responsables dels nombrosos "llurs" d'aquest llibret. Vaja, que fa rar de llegir llibres que no tenen ni ISBN, ni cap d'aquelles coses a què ens tenen acostumats els editors de molt de temps ençà.

I la novel.la? Haig de dir que no m'impressionava gaire al començament. Es tracta d'una història bastant banal de malfactors catalans en una operació que ix mal i que porta a certa acció punitiva. Però les intencions literàries es veuen en els nombrosos excursos que fa l'autor, a voltes poètics i tot. Finalment, el lector queda enganxat a una història banal contada amb un evident distanciament. Salvant les distàncies, m'ha fet pensar en en Modiano, qui conta també històries vagament policíaques i de gent al marge de la llei, si s'escau, amb una naturalitat total.

En resum, que li dono quatre estrelles au cas où i ja en llegiré un altre. Segurament em calen uns quants per jutjar. Encara en tinc quatre a la biblioteca. Suficient per fer-se'n una idea.catalana-ct noir novel-la3 s Raül509 24

En començar la novel·la assistim a l'atracament d'una oficina bancària. Un cop recollits els diners, un dels membres de la banda se'n fa càrrec i tots ells es dispersen amb l'objectiu de tornar-se a trobar en un xalet a les afores de Barcelona. Però un d'ells no acudeix a la cita, precisament qui s'havia fet càrrec del botí. Què ha passat?

Una novel·la breu de Pedrolo que conta una història de lladres i serenos intrigant i amb un final sorprenent. Una història, a més, molt ben contada. Escrita fa 70 anys manté tota la força i la tensió. Perfectament el mateix Tarantino podria fer-ne una películ·la. Molt recomanable.repte-català-20242 s Romà Giménez Jori311 14

Manuel de Pedrolo, el meu escriptor més estimat, sempre em sorprèn. em sorprèn pel que és ben sabut: se l'editava malament - sovint m'he trobat edicions antigues amb errades ortotipogràfiques que de ben segur no són cosa de l'escriptor -, se'l valorava poc malgrat els premis que se li atorgaren i a desgrat d'haver dirigit la magnífica col·lecció de novel·la negra "La cua de palla", patí fortament la censura de l'època. Això darrer és importantíssim. Molts lectors que no coneixen Pedrolo més que pel seu text menor - ell mateix el considerava així - Mecanoscrit del segon origen, et volen fer creure que els seus avenços en el camp de la novel·la no són sinó còpies tardanes d'autors hispans o francesos dels anys seixanta i setanta, i quan vas a mirar la datació dels textos - era un escriptor que datava tota la seva obra -, són dels anys cinquanta i seixanta. En el cas que ens ocupa, una novel·la negra d'atracadors tan típica d'aquells anys, saber que el text és del 1953 és fonamental. La història no és res de l'altre dijous: uns atracadors fan un cop que els ha de permetre retirar-se i, en reunir-se al punt de trobada s'adonen que qui havia de comparèixer amb els diners diners ha desaparegut. La manera de narrar-la, amb capítols en tercera persona i monòlegs interiors intercalats en cursiva, amb omissions de part de les històries que se succeeixen i que Pedrolo ens explica al final del llibre de manera sublim, amb un realisme brut gens propi a la literatura catalana de l'època i que anticipa molta de la narrativa posterior, amb una profunditat de personatges malgrat la brevetat del text, ens deixa bocabadats. Pedrolo, tot i que en aquest llibre no demostra la genialitat que manifestarà en obres posteriors com Milions d'ampolles buides, Totes les bèsties de càrrega o Un camí amb Eva, aconsegueix el seu objectiu, que devoris la novel·la sense pensar en altra cosa que acabar-la.

Sempre recomanable.negra2 s Obrir un llibre481 209

Nova reedició de la novel·la de Manuel de Pedrolo publicada per primera vegada en 1954 Es vessa una sang fàcil, i subtitulada en aquell moment com «Fet divers». Ara ens arriba novament de la de ma de l’editorial Pagès editors en la nova col·lecció Lo marraco negre de la que és director Sebastià Bennassar, escriptor i especialista en novel·la negra. Es vessa una sang fàcil és una narració d’estil hard-boiled i cal recordar que Manuel de Pedrolo va dirigir la millor col·lecció en català de novel·la negra i policíaca «Cua de palla» fundada en 1962, i era un gran amant i coneixedor del gènere.

La novel·la destaca per tenir... http://www.obrirunllibre.cat/?p=11262 s Otger Peri19

És molt ràpid de llegir i la història és interessant però al ser tan curt no aprofundeix gens en cap personatge1 Baul De272 6

Autor del comentario:
=================================