“Cendra per Martina” és una de les primeres novel·les que va escriure Pedrolo (la va escriure el 1952) però que no es va publicar fins gairebé 15 anys després.

Aquesta novel·la és una demostració de que, encara que l'home no pogués dir mentides, hi continuarien havent-hi malentesos. Tracta sobre un triangle amorós entre dues relacions, separades en el temps, d'un mateix home amb dues germanes. El llibre consta de 3 parts, on cadascun dels personatges implicats conta la seva versió dels fets. Cadascú, mogut per les seves motivacions (molt creïbles, molt humanes) fa les seves interpretacions de les actituds dels altres personatges, dóna més importància a unes parts o altres d'una mateixa conversació, sospita d'uns o altres en funció de la opinió que li mereixen.

Com diu un editor imaginari al pròleg inicial, és una història que contada no té molta substància, però que “escrita hi guanya molt”. Perquè la gràcia no són tant els fets com les motivacions dels personatges, la creació per part d'ells d'un món, paral·lel al real, on prediuen i s'expliquen els moviments o silencis dels altres, i a partir del qual en canvien d'opinió segons el que ells es pensen. No és tant important, o més, per a nosaltres, aquest segon món, el de les suposicions? Molts cops, la manca de comunicació, el no deixar o no voler que els altres puguin explicar-se (o no creure'ls) ens duu a situacions extremes i estúpides, i aquesta novel·la ho mostra brutalment.

Està tant ben escrita que sents com si els fets te'ls contessin uns vells coneguts. Pots veure de quin peu coixeja cada personatge, i en certes parts que et conten penses (com faries amb els amics) “Ja, ja, si això que em contes ja sé que no va anar així, que tu i jo ens coneixem i ja sé com ets... No me'n crec la meitat...”

Per últim, m'ha encantat el detall de l'autor de deixar la part d'un quart personatge sense narrar. Al final, és únicament ell el provocador de la tragèdia, l'únic que ha realment fet la única acció realment reprovable i criminal en realitat, però és l'únic que no es sent amb la necessitat moral d'explicar-se ni justificar-se. Exactament com en la vida real.adult1 Sandreta176 3

Autor del comentario:
=================================