A les vuit disset del matÃ, des de la terrassa, on escombrava, he vist que un dels homes de la Fundació, en el qual he identificat seguidament lÂ’anomenat Sergi Dural; el més jove del grup, abandonava precipitadament el xalet. Això ja era prou estrany per a cridar lÂ’atenció, atès que, entre relleus, no hi sol haver entrades ni sortides, però més mÂ’ha sorprès encara que, en lloc de continuar cap a ciutat, sÂ’aturés davant de casa, on el cap dÂ’uns segons ha saltat del cotxe i ha travessat cap a lÂ’extrem del terraplè.