2018 serà l’any Pedrolo i com a tal és d’esperar un esforç per part de l’administració, les editorials, la premsa i demés organitzacions per tal de recuperar i donar a conèixer la vasta obra de Manuel de Pedrolo. Per sort petits projectes com Sembra Llibres, Orciny Press o Tigre de Paper ja s’han avançat i han permès que tornessin a veure la llum algunes de les seves novel·les, però caldrà esperar a l’any vinent per veure el gruix de les reedicions. Inconformista, experimental, incòmode i sense pèls a la llengua, Pedrolo no es casava amb ningú i no dubtava a donar veu a qualsevol inquietud. Les seves novel·les sovint plantegen qüestions (no resoltes) que el propi lector haurà d’esforçar-se a respondre, de forma que gairebé sempre trobem un component profund més enllà de la trama. Acte de violència no és cap excepció. Amb el rerefons d’un acte massiu de desobediència civil l’autor ens presenta aquí una novel·la distòpica que no s’allunya gaire del panorama actual, un fet que posa de manifest que l’escriptor nascut a l’Aranyó fa quasi un segle està més vigent que mai.


Llegeix la ressenya sencera a http://elbiblionauta.com/ca/2017/11/2...20175 s Jordi Sellarès295 28

Excel·lent! Escrit l'any 1961, però amb una vigència d'escàndol. Un llibre meravellosament escrit, amb una constel·lació de petites històries molt ben trenades que giren al voltant del mateix fet, que remou consciències i que ens fa prendre nota constantment.

En podeu llegir la ressenya completa aquí:

http://especulacionsapeudepagina.blog... 5 s tn98 13

2,54 s Txe Polon509 43

Amb un bon punt de partida i una ideologia clarament marcada, es tracta d'una novel·la molt ben escrita, amb un estil àgil i un colla de personatges d'allò més interessants. Però és precisament el fet que d'aquests personatges només se'ns ofereixi una pinzellada el que fa que la lectura no es pugui gaudir amb tanta força i implicació com seria si arribéssim a saber més sobre el destí dels personatges, més sobre les seves vinculacions... i sobretot més sobre què passa després del final. Amb tot, una obra molt recomanable d'un autor que s'ha de reinvindicar ja més enllà del Mecanoscrit.1-catalana 2-ucronia 3-segle-xx-22 s SocElQueLlegeixo60 152

Bo en fons i forma. Molt adient!2 s Víctor Juan abelló165 9

Manuel de Pedrolo descriu una distopia molt propera i reconeixible. Però ho fa a través de múltiples punts de vista, tants com la vintena de capítols. Una ciutat regida per un líder autoritari, però on s'entreveu que el conformisme de la societat ha alimentat aquesta poder. Fins al gran acte de desobediència civil... Esfereix veure com aquesta novel·la, escrita fa quasi 60 anys, continua estant molt vigent.2 s Gianni307 40

È il 1961 quando Atto di violenza viene respinto dalla censura franchista, dovrà attendere il 1975 per essere pubblicato, l’anno della morte del Caudillo. L’idea di partenza è tanto semplice quanto geniale ed è racchiusa nello slogan che viene fatto proprio e applicato dalla quasi totalità della popolazione della città che da quindici anni è sottoposta al regime autoritario di Domina: ”È MOLTO SEMPLICE: RESTATE TUTTI A CASA.”

Tutta la città si ferma per un’azione estesa e condivisa di disobbedienza civile e, si potrebbe dire, anarchica; non ci sono leader, non c’è un’organizzazione della rivolta silenziosa, non c’è un programma, è quasi un Bartleby collettivo che mette in ginocchio un regime ormai corrotto e dentro ci sono quasi tutti, i convinti, gli scettici, i passivi, gli ignari, e questo rende un’incognita la riuscita della protesta, ”Perché non basta che un popolo si ribelli all’ordine costituito. I movimenti di contestazione non portano da nessuna parte se non contengono qualche fermento creativo, una volontà di costruire dalle rovine, una volontà che si traduca in un programma più o meno preciso. Ovviamente questo è un problema mondiale. Il dramma dei nostri giorni è che non abbiamo nulla con cui sostituire i valori della civiltà che rinneghiamo” (e siamo nel 1961!).
Quello che ha instaurato Domina non è un regime basato sulla violenza e sul terrore, è piuttosto pervasivo, totalitario, e, come nelle attuali post-democrazie, funziona perché gode di un’accettazione passiva che l’inaspettato atto di insubordinazione non violenta coglie quasi di sorpresa:
”’È questo il bello. Quasi nessuno è favorevole, ma tutti, in un modo o nell'altro, ci collaborano. Siamo proprio delle marionette!’ […]
'Non hai mai pensato che se, all'inizio, ci fossimo tutti rifiutati di collaborare, ciascuno nella sua sfera e secondo le sue capacità, le cose non sarebbero finite così?'.
'Forse sì'.
'Questo movimento arriva con quindici anni di ritardo. Ora che la città è sull'orlo della rovina, ora che è invecchiata un'altra generazione, quella che conta... quella che dovrebbe contare, cioè, perché purtroppo è una generazione spaesata, abbrutita da ordini stupidi, addormentata dal potere ipnotico di una serie slogan vuoti, ripetuti all'infinito. Adesso sarà molto difficile rialzarsi. Noi vecchi ci siamo un po' irrigiditi, com'era inevitabile, e continuiamo a pensare come vent'anni fa, in termini già sorpassati. In mano nostra, la città non ha praticamente scampo. Dobbiamo risolvere un problema sproporzionato alle nostre forze... '"

Il romanzo è corale, fitto di dialoghi tra protagonisti non sempre tra loro collegati e diversi in ogni capitolo che rappresenta una scena differente; più una struttura di opera teatrale brechtiana che cinematografica, a mio avviso, e questi frammenti diversi costruiscono la narrazione più generale. La figura di Domina, il Giudice, aleggia su tutto il racconto ma compare in prima persona solo nel capitolo conclusivo è sarà proprio un atto di violenza a risolvere il conflitto tra disobbedienza civile e necessità di un’azione violenta.This entire review has been hidden because of spoilers.Show full review2 s Gerard50 12

Una de les moltes obres de Pedrolo que va ser refusada -en aquest cas fins a quatre ocasions- per la censura franquista que òbviament devia considerar-la inapropiada pel seu contingut subversiu. La realitat és que l'escriptor de l'Aranyó construeix un relat circular on tots els personatges estan units per un fil invisible que tard o d'hora farà que conflueixin en una revolta silenciosa que els ha unit contra un poder dictatorial. Tot i que en cap moment ens situa específicament a la ciutat de Barcelona les referències a partir dels noms del carrers permeten que el lector s'adoni efectivament del lloc on estan passant els fets. Cal destacar l'habilitat de Pedrolo per construir un relat en el qual progressivament va augmentant la tensió fins a la culminació final. De camí a l'escena final Pedrolo dona mostres de la seva ideologia de forma es fa evident que és el poble qui es rebel·la contra unes classes dirigents que s'havien plegat als designis del dictador en una translació de la realitat que ell mateix va poder viure.1 núria15

és un 3,7 tot i que m'he n'esperava més per tot el hype de la mariona. és un llibre ben escrit, amb una bona idea. són petites històries/escenes que juntes ajuden a entendre LA història en sí; i m'agrada pensar que està fet així expressament per fer entendre el teixit que creen entre els uns i els altres, i que col·laborant poden aconseguir allò que tots volen.
el 4 no el té perquè m'ha posat nerviosa el fet que l'autor s'ha inventat els noms de tots els personatge fent-los més randoms que els dels fills/es de les kardashians. prou.literatura-catalana recomanacions1 Noe Clarx32

"Després, el carrer torna a quedar-se buid, com un riu sense aigua, amb les altes ribes, des d'on la ciutat viva assisteix al fer-se de la història, confiada."

Ja voldria jo que quedar-se a casa
haguera estat un acte de violència de nosaltres contra ells, quan ens hi vam haver de quedar per obligació. A banda de la reminiscència pandèmica, mentre llegia pensava també en una cosa més concreta: té collons que la nostra literatura siga més valorada a l'estranger que a casa.

Tot el llibre en si és una cita revolucionària. Utopies de casa nostra per a farcir els ànims de desobediència. És molt senzill: posem-nos-hi d'acord.

"Si m'haguessiu d'entendre, us diria que odieu un símbol. No podeu suportar que encara quedi algú al marge d'una organització que ho ha previst tot, que ho ha ordenat tot, que lliga tothom de peus i mans, els de dalt i els de baix..."1 Gynee37

Molt i molt gran Pedrolo, com de fet ja ens té acostumats amb d'altres obres seves més mediàtiques com el Mecanoscrit. Cada capítol d'aquest llibre és un repte en si mateix de construir des d'una òptica diferent un mateix succés. De fet crec que en el moment històric que estem vivint actualment, tothom hauria de llegir-se aquest llibre. Ha cobrat una vigència esfereïdora al meu parer.
Molt ben narrat, personatges amb valors molt madurs (això potser és el que ens separa dels personatges de la novel·la) i principis molt clars de progrés i llibertat innegociables.
Gran, gran Pedrolo!favorits1 Miquel RoviraAuthor 5 books1 follower

#eldracblau recomana “Acte de violència” (Manuel de Pedrolo), novel·la utòpica.
Pedrolo ens presenta un cas de desobediència civil en una societat farta del mandat de l’Administració Domina. A través de la presentació de contextos quotidians, particulars com el dels nens que, per motius diferents, van a l’escola quan aquesta ha tancat; com el dels integrants de la botiga que es resisteix a tancar quan tothom s’ha quedat a casa; com el de l’estranger que ha vingut de vacances i s’ho troba tot empantanegat; com el de la noia que el de la noia que és assassinada per la policia després que l’enxampin sortint de casa tot anant a buscar aigua; se’ns contarà com aquest poble viu i reacciona a aquest alçament pacífic que ningú sap com acabarà.
Escrit (i premiat) en època franquista, és un clar exercici de denúncia contra la repressió del règim.
Amb personatges clarament identificables (i amb noms simbòlics), això vol dir meravellosament construïts, ens endinsarem en un producte, estil Pedrolo pel poc que he llegit, molt ben cuidat i equilibrat en molts sentits.
Buscant-ne més informació, he trobat que aquesta és una de les seves obres cabdals, cosa que desconeixia. Així doncs, per l’experiència lectora, per la història, pel missatge, estic molt content d’haver-la llegit, i encara més quan la vaig descobrir per casualitat en una prestatgeria de casa.
AntoniAuthor 6 books23

"Acte de violència" és un notabilíssim llibre d'aquest autor fenomenal que era Manuel de Pedrolo. Des del punt de vista de diversos protagonistes coneixem la situació d'una ciutat deserta al llarg de tres dies i les seves respectives nits. Farts de la corrupció i de les injustícies els ciutadans decideixen plantar cara al govern amb un acte massiu i pacífic de desobediència: els carrers es buiden i la gent decideix quedar-se a casa. Mitjançant les converses entre els diferents individus veurem l'abast de la rebel·lia. Es posaran de manifest els caràcters i els anhels de cadascun d'ells i tots els arguments tindran veu pròpia. Com sempre Pedrolo planteja preguntes incòmodes, però no les respon. Això és feina del lector. Lluny d'abstraure's d'uns fets que tenen una semblança esgarrifosa amb el que està passant avui en dia, el lector haurà de reflexionar i abordar de ple una violència que és inherent a tots els capítols. D'altra banda tenim la bonhomia d'una societat que treu el millor d'ella mateixa en els moments més durs, una espurna de llum que ens indica que sempre hi haurà esperança.biblionauta Anna222 10

Pedrolo sempre sorprèn, sempre l'encerta. Des d'aquella primera aproximació a l'autor amb "El mecanoscrit del segon origen" he pogut anar creixent amb els seus llibres. Acte de violència sembla que arribi al millor moment tant personal com social. No trobareu llibre més actual i vigent.

La revolució d'un poble a través d'un acte tan senzill com quedar-se a casa. La reflexió dels personatges sobre la societat, el poder, l'ostentació i l'avarícia, les relacions, pel que cal lluitar i pel que no... i molts més temes surten durant les 3 jornades que dura una vaga en què tothom reflexiona i en diu la seva sobre l'exercici de la sobirania.

De lectura obligada per tothom.brilliant Aucadellibres67 2

La consigna era: “és molt senzil, quedeu-vos tots a casa” i d’aquesta manera els ciutadans d’un país imaginari decidiren enfrontar-se al dictador, el Jutge.

Pedrolo escriví aquest relat l’any 1961 i fins l’any 1975 la censura n’impedí, per motius obvis, la seva publicació. Pedrolo fou un escriptor compromès amb la llegua, el país i la seva gent, sempre lluitant per la llibertat i la justicia social.

Poc valorat per les institucions , l’atzar és capriciós i, segurament , és l’escriptor català més llegit de tots els temps gràcies a un petit manuscrit.

Cal rellegir Pedrolo. Un 7/10 pel seu compromís.
literatura-catalana Montse131 3

Una historia escrita a través de diferents personatges que ens fan particeps de les seves petites realitats sumides en la por i el desconcert d'una revolta contra un jutge-cap d'estat. Centrada en una ciutat que ben bé podria ser Barcelona o ben bé podria ser la teva. En com un sol clam pot unir quan l'enemic es massa fort i de com ningú s'acava de responsabilitzar de la força que ha aconseguit. Bestialment actual. Incomodament polític. Un conflicte molt ben construït que tot i la raresa dels noms, s'entrellacen entre si creant una història completa i fascinant.català no-fiction thriller Marta6

Un relat subversiu que, a través de les vivències d'un grup de personatges vinculats per la seua oposició al règim imperant i per relacions humanes diverses, narra el procés d'una revolució pacífica i tot allò que implica: la lluita silenciosa, la solidaritat, el sacrifici, la col·laboració, la culpa, la repressió, la responsabilitat... La vigència de la novel·la, escrita el 1961, és inquietant. La quantitat de passatges que hi he assenyalat... Una cosa és segura: no et deixarà indiferent.

"Un ésser pensant i sensible, per poc que pensi i que senti, ha de ser desgraciat". Oriol Peraire1 review

M'encanta l'argument d'aquest llibre i la forma com s'explica, usant els diferents punt de vista de la població de la ciutat.

Veure com aquests personatges, cada un protagonista de la seva història, interaccionen en la gran xarxa necessària perquè es produeixi la revolució fictícia que ens explica Manuel de Pedrolo.

Crec que captura a la perfecció les sensacions d'incertesa i de dubte, les confrontacions i tensions entre ciutadants, però també el sentiment del deure i responsabilitat que sent de cada persona en els punts d'inflació de la humanitat.

En resum, llibre molt recomanable. Tatiana99 32

3'75?
Muy buena propuesta de punto de partida, estructurada de manera excelente e hilada con el arte habitual de Pedrolo.
Lástima que traspúe un poco de machismo-viejo-verde en las descripciones y actitudes de los personajes femeninos. Las últimas lecturas de Pedrolo me están haciendo ver esto cada vez más.
De todos modos, vale mucho la pena leerlo, por las situaciones, diálogos y argumentos inteligentes e ingeniosos que Pedrolo hace salir de la boca de sus personajes. DavidAuthor 16 books21

Quina és la millor cosa que li pot passar a una novel·la? Que no caduqui. Que el tema que toca sigui versemblant en qualsevol moment i que les idees que transmet puguin ser llegides amb el mateix interès per molts anys que passin. I aquests és el gran merit d'"Acte de violència", que segueix plenament vigent (encara que no ser si creure que això és tant bona noticia...). ANNA MARIA325 80

Escrita a l'any 1961 però podria ser ben bé una situació actual... Ja havia llegit que a en Pedrolo injustament només se l'havia valorat per "Mecanoscrit del segon origen". Tot i que crec encara que és una novel·la fantàstica, ara puc dir que en conec dues. A més, en l'any que es commemora el centenari del seu naixement.glt Laragundin6

21 perspectivas dunha mesma historia de resistencia, solidaridade e conciencia obreira. Logra engancharte a cada trama por curtas que sexan contándote o suficiente como para sumerxirte en todas as vidas entrelazadas das personaxes. Encantoume. Iratxe248 2

1,5 realment 2017 Josep Benavent1 review

4.5 Anna55 4

Únic, el recomanaria a tothom Ito334 11

És una lectura molt amena, on predominen els diàlegs i fa crítica social.literatura-catalana oriol abelanet72 1 followerRead

llibre amb reflexions molt potents que em va captivar des de la primera pàgina. ha estat molt ràpid de llegir-lo tot i que sovint prefereixo les històries que tenen una continuïtat i no pas una barreja de diferents vivències. la descripció acuradíssima de Pedrolo t’ubica perfectament en una Barcelona trista i franquista però també inconformista i revolucionària. Alberto209 6

Estic redescobrint Pedrolo. és genial. Llibre censurat durant el franquisme per la seva revolució i actitud col·lectiva. És molt senzill: quedeu-vos tots a casa! Però per gaudir el llibre.en-paper epub Carme Callejon font23 2 Read

Autor del comentario:
=================================