En una societat policÃaca dominada per la incúria i la misèria, dos vells, un home i una dona, fan dÂ’enllaç en una organització clandestina dÂ’alliberament. Periòdicament són visitats per diversos cossos de la policia caracteritzats per la brutalitat, lÂ’estupidesa i la incompetència. Només seÂ’n podran defensar creant tota la confusió possible. És, en el fons, una història dramà tica contra les dictadures, però també una petita joia de lÂ’humor absurd. Escrita el 1966, va ser publicada el 1967 per lÂ’Editorial Alfaguara.
A cavall de dos cavalls és una obra desconcertant, que en alguns aspectes, podria emparentar-se amb el teatre del seu autor i en la qual és evident una intenció social que ara per ara encara no pot ésser referida en termes totalment explÃcits. El neguit i la inquietud, el malestar i la protesta que acompanyen inevitablement certes situacions de força, són acà reflectits en les anades i vingudes que, sobre un fons dÂ’homes en marxa, tenen lloc en un determinat pis on una parella de vells, marit i muller, acaben fins i tot per confondre llur identitat en la dÂ’uns homònims que al capdavall poden ésser ells mateixos, cosa gens de sorprenent en un món on la mentida ja es l’únic valor dÂ’intercanvi i lÂ’home és contÃnuament humiliat per una actuació ordenadora que, en acudir a lÂ’arbitrarietat deliberada, lÂ’obliga a crear-se una altra realitat muntada a cavall de dos cavalls: allò que és, objectivament, i allò que només viu la imaginació però acaba per incidir en lÂ’existència de cada dia. I si al final lÂ’autor sÂ’hi compromet personalment i els cavalls ens resulten de carn i ossos, senyal que el joc és seriós de cap a cap.