Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorÃfica en un camà perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie OÂ’Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt dÂ’escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem lÂ’autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solità ria, rebel, angoixada, espantada o decididÃssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què farÃem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionarÃem? I què estarÃem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de lÂ’existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per lÂ’adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.