El pes del temps és un homenatge a les vides que no es van poder construir. Les dues nouvelles del recull tenen per protagonista un món rural devorat per les mines, on lúnica manera de sortir del poble és destacar en alguna cosa (el salt daltura o lacordió, tant se val) i on els cromos importats de lOest converteixen els nens en contrabandistes. Però el centre de tot és el primer amor: el que inspira una princesa de deu anys a lescola, i el que encén una jugadora descacs al tren abandonat on viuen els joves obrers.
Seiler és la rosa en el femer: un dels poetes que més bellament ha cantat lAtlàntida en què sha convertit bona part dEuropa per als seus habitants, submergits pel pes del temps. La infantesa que fa ressorgir del passat viu a lombra de les explotacions durani, entre torterols de fum que són lequivalent industrial de la magdalena de Proust i el viatge pels miratges de la memòria és esplèndid i sorprenent com una nova Recerca.