Entre els manuscrits de Louis-Ferdinand Céline, reapareguts recentment, hi havia un paquet de dues-centes cinquanta pà gines amb una novel·la lÂ’acció de la qual sÂ’esdevé a Flandes durant la Gran Guerra. Amb aquest manuscrit, escrit uns dos anys després de la publicació de Viatge al fons de la nit (1932), surt a la llum una peça clau de lÂ’obra de lÂ’escriptor. Perquè Céline, entre el relat autobiogrà fic i lÂ’obra dÂ’imaginació, hi aixeca el vel sobre lÂ’experiència central de la seva existència: el trauma fÃsic i moral del front durant la Primera Guerra Mundial, a l’«escorxador internacional de la bogeria». Seguim la convalescència del brigadier Ferdinand, des del moment en què, greument ferit, recupera la consciència al camp de batalla fins a la seva marxa cap a Londres. Aquest temps brutal de desencÃs i presa de consciència, al qual lÂ’autor no sÂ’havia apropat mai en forma de narració literà ria autònoma, apareix aquà sota la seva llum més crua. Vint anys després del 1914, el passat, «sempre borratxo dÂ’oblit», continua viu, per sempre inoblidable, i Guerra n’és testimoni tant com la resta de lÂ’obra de Céline.