Més que una atÃpica història dÂ’amor, Amor dÂ’idiota és una narració sobre lÂ’amor. Ambientada a la Barcelona postolÃmpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després dÂ’uns mesos de somni es feia més dur, explica la història dÂ’un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstà ncies que, potser, el forçaran a canviar de vida. DÂ’una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort dÂ’un amic i, de lÂ’altre, lÂ’impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.
Amor dÂ’idiota comença una gèlida nit de gener de 1993, quan els pèls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i sÂ’acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a lÂ’Estadi OlÃmpic. Com en altres novel·les de lÂ’autor, el teló de fons barcelonà no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, lÂ’amistat, a valors suposats, lÂ’amor o a tots dos alhora. A lÂ’espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert dÂ’ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció.