Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista dÂ’aquest llibre ha quedat inesperadament a lÂ’atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, lÂ’exercici memorÃstic li revelarà molt més: en la contemplació dels records —lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estètica— hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió de lÂ’arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, Ãntimament relacionada amb lÂ’amor», com va dir-ne José Carlos Llop.
A mig camà entre la crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que sÂ’encadenen a Tot allò que una tarda morà amb les bicicletes perfilen un relat Ãntim que esdevé una gran novel·la sobre la famÃlia.