«El sicilià és pessimista com ho és qui accepta sense remei que no es pot ser de cap altra manera. La meva naturalesa d’escriptor és siciliana, lligada al drama de la identitat i de la relativitat».
«SicÃlia és un lloc difÃcil per viure, on la intel·ligència es fa més fina. El sicilià és intel·ligent, però té una intel·ligència amb molts aspectes negatius, com ara lÂ’exasperació de lÂ’individualisme».
«Les meves idees sobre Ità lia es basen en lÂ’amor a la terra. Aquest amor és igual al que jo sento per SicÃlia: lÂ’estimo i per això la jutjo».
Leonardo Sciascia, un escriptor que al llarg de la seva trajectòria personal i creativa no ha deixat de fer mai una referència constant a SicÃlia i la seva gent, nÂ’ofereix en els relats recollits en aquest llibre quatre perspectives diferents: la dels qui, tot just acabada la guerra europea sÂ’imaginaven Amèrica com una immensa botiga plena de coses bones, carn, cafè i vestits de colors; la dels qui es mantenien aferrissadament fidels a certs plantejaments comunistes; la dels qui van acabar deixant de banda antigues conviccions per obrir els braços al poderós Garibaldi, o, finalment, la dÂ’aquell miner que per fugir de la misèria es veu enrolat en les forces feixistes «germanes» del jove militar Francisco Franco.