LÂ’1 dÂ’octubre de 1862, tretze persones són apunyalades a la mateixa hora i en punts equidistants de la ciutat de Palerm. La investigació del crim la durà a terme lÂ’advocat Guido Giacosa, un piemontès nouvingut a SicÃlia que, després de ser nomenat fiscal general al tribunal dÂ’apel·lació de Palerm, intentarà demostrar que el veritable instigador dels fets és una important figura de la classe dirigent interessada en reinstaurar lÂ’antic ordre borbònic. El primer sospitós a confessar la seva culpabilitat serà Angelo DÂ’Angelo, que no trigarà a delatar a la resta dÂ’implicats. No obstant això, tot assenyala com a mà xim responsable al prÃncep de Santa Elia, acabalat i poderós senador.
Sciascia part dÂ’un episodi històric per construir un amarg retrat de les classes socials que ostenten el poder, del seu carà cter abusiu i dels laberints de corrupció que les envolten. Des dÂ’un òptica lúcida i alhora pessimista, lÂ’escriptor sicilià configura un tortuós relat sobre la derrota de la justÃcia i la vulnerabilitat de la societat davant la dominació dÂ’un Estat corruptible i degradat. A través del protagonista, Guido Giacosa, queda reflectida la impotència del que lluita per imposar la veritat i la raó sobre lÂ’acomodatÃcia acceptació dÂ’un sistema polÃtic i judicial arbitrari.