La Corporació Merlin, un ens abstracte i poderós, maquina una dona artificial, una nina experimental, inconscient de la seva pròpia realitat, que és creada sobre un motlle real i desaparegut en què sencarna la memòria recuperada.
Quin és el límit per als actes de lhome? Per ventura no és elàstica la moral i lètica, que es van reconstruint, adaptant i reformulant segons els avenços tecnològics? La vida que se li dóna al clon, si és totalment idèntica a la pròpia vida que tenia, al punt que la còpia en tot, no és també una vida pròpia, al marge de la manipulació humana?
Nunquam, segon pis de la novel·la Tunc, ens porta al Durrell més gòtic i còmic, més obscenament horripilant, més extensament al·lusiu.