A Mountolive, el tercer volum de la sèrie, ens comencem a fer una idea més o menys completa de les diverses trames que Durrell ha anat teixint en els anteriors llibres. Lestil canvia en aquesta novel·la: de la primera persona passem a la tercera, que ens revela facetes desconegudes tant del Darley narrador dels dos anteriors llibres com de molts dels participants en aquest palimpsest literari. Descobrim en Justine i Nessim dos éssers solitaris, àvids de poder i amb uns escrúpols molt personals quan han daconseguir les seves fins. Ara entenem que Justine no enganyava al seu marit amb un o altre amant, sinó que tots dos treballaven per a un objectiu major i molt mundà, daltra banda. Mountolive, que amb prou feines apareixia en el segon llibre i del qual es desconeixia gairebé tot, es converteix en el protagonista principal, si bé actua en realitat com a eix al voltant del qual se succeeixen els esdeveniments que ja coneixem és a dir, els relatats en els anteriors volums i als que dota de nous matisos. Pursewarden, per exemple, resulta ser un home turmentat per lamor que sent cap a la seva pròpia germana, i el seu suïcidi que havia semblat conseqüència duna personalitat fràgil i desequilibrada és una maniobra desesperada per no haver de triar entre dos homes a els que respecta i aprecia. El mateix Darley apareix aquí com un home gris, una mica perdut en el laberint social i diplomàtic que és Alexandria; cosa que ja intuíem des del principi, si bé ara sens confirma amb escreix.