«El Poder li havia parlat a través dels diaris, en públic, i li havia xiuxiuejat a lÂ’orella, en privat. DÂ’un temps ençà , el Poder lÂ’havia humiliat, li havia pres els mitjans de vida, li havia ordenat que es penedÃs. El Poder li havia fet saber que el volia veure treballant, que el volia veure viu. Ara insinuava que potser, després de rumiar-ho, ja no el volia viu».
És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de lÂ’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara lÂ’esperança que se lÂ’enduguin només a ell i no a tota la famÃlia. Sap que lÂ’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions.
Aixà arrenca aquesta novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota el terror impune d’un règim totalitari.
Una gran novel·la sobre la lluita d’un home excepcional per mantenir la seva llibertat creativa i la seva integritat moral, a risc de passar a la història com un covard.