Francesc de Borja (Gandia, 1510 - Roma, 1572) és un dels personatges històrics més singulars i universals del seu segle. Fill primogènit de Joan de Borja, III duc de Gandia, besnét dAlexandre VI segon papa Borja i del rei Ferran el Catòlic, va créixer envoltat de poderosos privilegis per ser lhereu dun ric ducat del regne de València i el successor de la nissaga dels Borgia romans. De nen va perdre la seva mare i es va veure forçat a fugir de Gandia durant la guerra de les Germanies. Aquesta doble tragèdia el va dur a Tordesillas, de minyó de la princesa Caterina dÀustria, i on era reclosa la reina Joana la Boja. Enviat a la cort, de vailet i cavallerís dIsabel de Portugal, Francesc de Borja es transformà en un cortesà galant i es va casar amb Elionor de Castro, una dama portuguesa.
La mort de lamic i poeta Garcilaso de la Vega i la de lestimada emperadriu Isabel labocaren en una profunda crisi existencial. Per ajudar-lo a superar-la, lemperador Carles V el nomenà virrei de Catalunya. A Barcelona es va convertir en un home religiós. Retornat a Gandia com a IV duc, va assistir la muller en la mort, i tot seguit va entrar en la recentment creada Companyia de Jesús. A la vila natal va fundar la primera universitat jesuïta del món. Més tard va ajudar espiritualment Santa Teresa de Jesús, el van elegir III general de la Companyia i, un segle després, va ser canonitzat.
Coincidint amb el cinquè centenari del naixement del duc sant, i a través dun relat subtil i apassionant, lautor retrata humanament la figura i la vida de Sant Francesc de Borja. A partir dun intens treball de recerca, amb una prosa elegant i propera, Josep Piera ens presenta la vida daquest personatge excepcional.