No hi ha una sola Roma; nÂ’hi ha tantes com mirades hi reposen, tantes com passejades o cafès. Roma és un pòsit dÂ’hores viscudes, dÂ’esglésies on tornes a entrar, de columnes i negronis, de lÂ’art que et fascina i els ocres que tÂ’atrapen. Aquesta és una Roma Ãntima, feta de records personals, de viatges i anècdotes, de les veus dÂ’uns altres i de la pròpia veu que mira de copsar-la a través dels detalls. Un poble que és capital sentimental. No és una guia turÃstica ni una enciclopèdia històrica, sinó un retrat de la ciutat i, alhora, un autoretrat de qui la mira i la viu.