Relligat en pell vermella, només amb un dibuix a la portada, de color daurat, el perfil de la cara de Josep Carner dibuixat per Xavier Nogués, lEditorial Selecta va publicar lany 1957, amb el nom de Poesia, aquest llibre, amb la idea que fos el primer volum dunes obres completes que mai es van materialitzar. Si bé el llibre contenia més de cent poemes nous, presentava una part considerable de lobra poètica de Carner publicada fins llavors, però no pas tota, ordenada per criteris temàtics, i no pas cronològics. A més, Carner va aprofitar ledició per corregir els seus poemes anteriors, amb el pretext dadaptar-los a les normes de lInstitut dEstudis Catalans, a la vegada que en refeia un gran nombre de manera substancial, enriquint-ne tant la tècnica o forma com la qualitat imaginativa.
Lexclusió de poemes, la nova ordenació i els canvis fets en els poemes coneguts van irritar en aquell moment un bon nombre de lectors, que van llegir el llibre de manera similar a com les persones que Galileu va convidar a fer servir el seu telescopi miraven Júpiter, els prejudicis de les quals només els permetien veure taques i no pas les meravelloses llunes del planeta.