Aquest llibre narra les experiències viscudes per l’autor al llarg d’una vida università ria de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedrà tic, d’una manera prematura, l’any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l’autor a acollir-s’hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstà ncies de la vida acadèmica que s’expliquen al llibre no l’haguessin convidat a prendre aquesta decisió.
Durant tots aquests anys l’autor ha viscut experiències i moments d’una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n’ha viscut d’altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l’horror.
LÂ’autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades dÂ’una reflexió ara pedagògica, adés polÃtica, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents dÂ’estudiants, professors i directors de lÂ’ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions dÂ’estudiants dÂ’Humanitats –que lÂ’autor ja comença a plà nyer– que vindran.
El tÃtol del llibre fa referència a dues coses: lÂ’adéu de lÂ’autor a la universitat com a catedrà tic en actiu, i allò que sÂ’afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.