Tirant lo Blanch narra les aventures dÂ’armes i dÂ’amor de Tirant des del moment que és fet cavaller a Anglaterra fins a la seva mort en terres bizantines, sent hereu de la corona imperial, després dÂ’haver alliberat lÂ’Imperi Grec del setge dels turcs. Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector —amb la presència, però, dÂ’alguns narradors interposats en alguns episodis—, Tirant lo Blanch és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el dià leg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivÃssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc dÂ’una trama de gran varietat temà tica. És justament aquesta varietat el seu mà xim atractiu: amb escenes fantà stiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorÃstics. Tot plegat, procedent de lÂ’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. DÂ’altra banda, el seu estil sÂ’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorÃstics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de lÂ’estil de les lletres de batalla fins a les metà fores militars de carà cter sexual.
Tirant lo Blanch és l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels mà xims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d’or valencià . Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l’any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l’italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l’anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.