Incerta glòria podria ser una novel·la dÂ’amor si no fos una novel·la de guerra: tres homes sÂ’hi enamoren dÂ’una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara. Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bà ndol republicà , i molt sÂ’ha dit que Incerta glòria era la gran novel·la dels vençuts. Mig segle després de publicar-seÂ’n la primera edició, la guerra dÂ’Incerta glòria apareix com la guerra, aquella experiència vital que aguditza fins als lÃmits tot el que treballa per sota qualsevol joventut: afany dÂ’amor, de vida, afany dÂ’immortalitat que es tradueix en desig obsessiu i desemboca en la mort quotidiana. Molts moren a la guerra, però als que no hi moren els passa que sobreviuen a la pròpia joventut. Alguns arriben a envejar els que van morir al front sense assistir a aquesta altra derrota, el fer-se vell. Tot home estima i enyora la seva joventut; què enyora i estima aquell per a qui joventut i guerra són una mateixa cosa? «És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. ¡Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció!», diu lÂ’exsoldat Cruells en El vent de la nit, l’última part de lÂ’obra.