Sinopsis

Fuster planteja a Ara o mai quins són els termes exactes del debat sociolingüístic aleshores encara pendent: el precari present i el problemàtic futur de la llengua catalana, atès que fins aleshores encara predominava el discurs que la llengua «no podia morir mai», una idea reforçada per l’argument erroni que salvant el català com a llengua de cultura, l’idioma recuperaria automàticament les seves posicions socials i polítiques. Fuster afirma que aquesta és una condició sine qua non però insuficient, ja que la cultura no té virtuts expansives màgiques; la restauració del català hauria de ser simultània i igualment formalitzada a tots els àmbits de la vida col·lectiva.