L'únic defecte que té aquesta novel·la de Moncada és que no és Camí de sirga: l'ombra d'una obra mestra és sempre difícil de defugir i entela injustament la lectura i la valoració d'altres obres del mateix autor. La galeria de les estàtues és una novel·la summament ben travada, amb uns personatges rodons que es caracteritzen a poc a poc al llarg dels episodis que, hàbilment, l'autor ens ofereix de forma engrunada, mitjançant càpsules d'informació que repercuteixen en la visió d'allò que s'ha llegit prèviament. A més a més de l'encertada estructura narrativa (amb una bona dosi de sorpreses argumentals) i de l'excel·lent joc de veus i focalitzacions, l'ús del llenguatge del que fa gala Moncada és excepcional, així com el to entre humorístic i greu que acaba convertint aquesta obra coral en una amarga sàtira de la situació del país durant la posguerra i no només, ja que els simbolismes que hi entren en joc poden aplicar-se igualment a la situació que vivim actualment.
En conclusió, una delícia, la lectura de la qual ha de desvincular-se de les expectatives creades per la novel·la més coneguda de Moncada.1-catalana 2-costumista 2-ficció-històrica ...more3 s DavidAuthor 16 books21

Mantenir l'equilibri entre la comèdia i la tragèdia no és fàcil, però Jesús Moncada ho fa amb molta habilitat en aquesta novel·la, retrat d'una època i un país que varen patir els nostres pares i avis.
Com tota la seva obra, de lectura i relectures imprescindibles per gaudir de l'idioma.1 Lluc15

Com diu un altre Goodreader, l'únic defecte d'aquesta obra és que no és Camí de sirga. La galeria de les estàtues és una altra mostra de com Jesús Moncada es prenia la professió d'escriptor: pura artesania. Cada pàgina, cada paràgraf, cada ratlla i cada paraula permeten intuir la devoció i ànsia de perfecció amb què van ser escrits. Unes pàgines, paràgrafs, ratlles i paraules que, entrellaçant flashbacks i falshforwards completen uns capítols que, al seu torn, construeixen un món reduït (en l'estàndard de Moncada) de personatges meravellosos i un build up de tensió que esclata en un darrer «Epíleg» que clou amb rodonesa la novel·la. En fi, un artefacte fantàsticament travat que conjuga llenguatge col·loquial i literari, i que diverteix i eleva cada passatge. Ito334 11

Em va agradar molt. No tant com Camí de sirga, però també és una història redona i ben narrada.literatura-catalana molt-recomanable jmbadia246 21

Autor del comentario:
=================================