Us recomano, si us agrada llegir un català viu i vertiginós, que tingueu sempre aquest llibre a l’abast. El pròleg és meravellós, dels millors paràgrafs i diàlegs que trobareu en aquesta la nostra llengua n’hi ha més d’un s’amaga aquí. És encigalador, esmolat i elèctric. I és divertidíssim.

Quant a crítiques, val a dir que l’obra al complet, que és rodona i autoconclusiva, és també redundant i caduca. La fórmula que té Moncada de relatar és, de vegades, repetitiva.

Per això és recomanable de tenir el llibre a la vora i, si s’escau, dedicar deu minuts a engolir qualsevol dels relats i bona nit.

Això sí, insisteixo, el pròleg és digne de protegir. De fotocopiar i repartir-lo a tots els alumnes de primer de Batxillerat -com va fer el meu aleshores professor, i no vam entendre’n ni mitja paraula, i vaig buscar al diccionari “sentor” i “camàlic” i m’ha fet pregona alegria de retrobar-m’hi i, ara sí, agrair al professor i a l’autor que em fessin arribar a les mans aquesta obra. Cinc estrelles.2 s Anna109 22

Feia temps que no reia llegint un llibre. Malaguanyat Moncada... Mira que escrivia bé...relats-short-stories2 s DavidAuthor 16 books21

D'acord, ho reconec, en Moncada em té el cor robat i qualsevol dels seus llibres el gaudeixo d'allò més, però aquest en especial, m'ha enlluernat i m'ha fet riure a cor que vols.
Sigui per què tots els contes es poden llegir en veu alta, com si fos un monòleg punyent, inquisitiu i d'allò més divertit —tret d'un que té una part de narració, com si diguéssim, policíaca—. Sigui pels noms dels protagonistes: en Crònides, l'Honorat del Rom, la Leucofrina! (fundadora del MAV, Majordomes al Vaticà, i capaç de dir coses com aquestes "Una cosa és el coitus, el cunnilingus o la fellatio, en llatí, com a part de l'acte sublim d'unió de Crist amb l'Església...") i tants altres. Totes elles i ells inoblidables.
Ves que aquestes històries no formin part del biçarru català, o si no ja em direu com interpretes que el jutge convoqui al Sagrat Cor de Jesús com a testimoni, o que una beata de ferro picat vulgui ser enterrada entre els pecadors per amor?
Els embolics judicials de Mequinensa ens porten a una època i a una gent que no hem d'oblidar, per molt que hi hagi qui vulgui fer creure que tot això no es va viure mai. I com molt bé diu en Crònides en el pròleg del llibre:
"No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites". Pere267 16

Recull de narracions breus que expliquen, amb l'enginy i la lluentor tan característics en l'estil de Jesús Moncada, anècdotes diverses de Mequinensa i els mequinensans. Després de llegir la meravella literària que resulta Camí de Sirga, es agradable recuperar alguns d'aquells personatges tan especials. Moncada es un mestre en la utilització del llenguatge, dites i frases fetes. Aquest recull de narracions ens en mostra un autèntic catàleg. Malgrat això, potser perqué n'hi ha tantes i tan lluïdes, que el lector corre perill d'acabar embafat. autors-en-llengua-catalana Txe Polon509 43

Absolutament genial conjunt de contes entrellaçats, no solament molt divertits, sinó també molt ben escrits, amb un gran domini de la narració i del llenguatge.1-catalana 2-costumista 2-humor ...more Joaquim AlvaradoAuthor 5 books14

Divertida novel·la on pots gaudir amb la imaginació i l'hilaritat de l'autor. Família, justícia, església, politica,... tothom rep els seus cops pertinents. Decididament, hom tindrà una visió molt diferent de Mequinensa un cop llegides les obres de Jesús Moncada. Enrique Rincon Abad3

Un llibre amb molta conya sobre la esglèsia , els embolics judicials , la convivència dels vençuts de la nostra guerra civil y del llenguatge en un territori de intercanvi permanent, on avui día es parla el LAPAO, per mes conya encara, en contes de anomenar-lo senzillament, català oriental. Martina Garriga3 2

Lol Natxo Cruz611

Autor del comentario:
=================================