Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi VÃctor Català .
En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el tÃtol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per lÂ’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquà una unitat temà tica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artÃstics amb històries de tots colors on el món real i lÂ’onÃric tant són a tocar com força allunyats i on lÂ’home que som tots nosaltres sÂ’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida dÂ’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat sÂ’ha diluït en el seu record i, silent, sÂ’ha fet fonedÃs; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difÃcil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles.»