LÂ’Atlà ntida, poema èpic que obtingué un èxit esclatant i que ha estat traduït a nombrosos idiomes, és una de les obres més significatives de Jacint Verdaguer (1845-1902). A LÂ’Atlà ntida els veritables protagonistes són el cataclisme còsmic, el foc, la Terra esberlada. Hom lÂ’ha denominada «poema geològic», car lÂ’afany amb què Verdaguer sÂ’admira davant les illes atlà ntiques es tenyeix de lÂ’emoció cientÃfica del geòleg. Segons Marià Manent, LÂ’Atlà ntida «seria una sumptuosa sÃntesi i un poema dÂ’intenció cristiana centrat —com una nova versió ciclòpia del ParadÃs perdut— en la idea de la culpa, però bastit principalment amb carreus de la mitologia grega i les tradicions celtes, i coronat amb lÂ’emoció renaixentista dels grans descobriments geogrà fics». Però malgrat la gran imaginació i tota la riquesa dels materials, el mèrit més indiscutible del poema —com el de tota lÂ’obra verdagueriana— n’és el llenguatge, que restitueix al català les possibilitats creadores i la categoria literà ria.