Els personatges dÂ’aquest llibre estan creixent. O potser no sÂ’adonen que ja han acabat de créixer. Entre lÂ’adolescència i els trenta, les veus que poblen La part fà cil estan aprenent a conviure amb sentiments de culpa que no els pertanyen, amb vergonyes paralitzants, amb secrets familiars vells o recentsÂ… SÂ’enfronten a circumstà ncies i esdeveniments greus però en cap cas excepcionals: lÂ’explotació laboral, la lenta descomposició dÂ’una amistat, la mort inesperada, la malaltia mentalÂ… Hi ha un cert estranyament amb la realitat i una dificultat per comunicar-se que travessen la vida quotidiana dels personatges i donen al recull un aire lÃric, dÂ’emocions profundes, de sentiments primigenis. Amb una escriptura subtil i emotiva, empà tica, Ismael Ramos mostra les esquerdes que sÂ’obren en les relacions humanes. Sovint, els personatges no saben què fer amb les seves vides. Ben bé, com tots nosaltres.