Caminar és un dels textos més bells de Thoreau. Hi exposa la seva filosofia del caminar, de lÂ’art de fer camÃ, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i lÂ’Ã nima humana. I arrenca amb una declaració contundent: «Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de lÂ’estat salvatge». Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura.
«Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat —la feina, la famÃlia, les amistats, les ambicions— i ens aboquem a una vida solità ria i tan salvatge com sigui possible (Â…). Caminar, en el sentit profund que li dóna lÂ’escriptor nord-americà , és dirigir-nos als boscos salvatges que la mà de lÂ’home encara no ha pogut domesticar i buscar-hi allò que hem perdut com a espècie a còpia de fer-nos cultes i civilitzats: lÂ’instint, el pensament elevat, lÂ’heroisme i la llibertat.» (Marina Espasa, a la introducció)
Un cant d’amor a la Natura profundament original i avançat al seu temps.