La mort i la pluja és un arxipèlag de contes, car tots ells tenen una mateixa veu i es desenvolupen en un mateix escenari, en el qual alguns personatges mantenen una presència intermitent, de vegades com a protagonistes, daltres com a secundaris. Lautor ha volgut fer un exercici de memòria personal, revisitant els anys de la seva infantesa, anteriors a lesclat del turisme a Mallorca, i que, per causa de lacceleració de la història, han quedat fixats amb un vague perfum de paradís perdut. Aquesta ficció ha nodrit un imaginari popular i ha deixat en alguns corrents literaris del país un rastre de nostàlgia que, de fet, suplanta una realitat molt més dura i més rica.