La reclusa és una aranya tÃmida i solità ria, temorosa de lÂ’home, de picada necròtica, però en cap cas mortalÂ… que ja ha matat tres persones al sud de França des que ha començat lÂ’estiu. Un fet del tot sorprenent, que omple la xarxa de les més rocambolesques teories pseudocientÃfiques. També es deien recluses les dones que, expiant els pecats del poble i els seus propis i protagonitzant un dels fenòmens més aberrants i grotescs de lÂ’edat mitjana, sÂ’aïllaven voluntà riament del món i sÂ’enterraven en vida en cel·les minúscules segellades, a mercè de la caritat, de lÂ’oblit i la insalubritat.
El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i errà tica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N’ignora la raó, però li fa mal. És el moment d’iniciar una investigació, contravenint l’opinió majorità ria de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d’haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal, com hi havia d’haver algun motiu perquè aquelles dones preferissin la reclusió a la vida.