Coll de serps es desenvolupa al voltant del fet dÂ’una doble mort: la dÂ’un general, que és mort per un soldat, i la dÂ’aquest, que és afusellat. AixÃ, la violència es fa protagonista principal del relat. Però lÂ’espai tancat, opressiu, que es representa en la novel·la i que dóna origen a la representació de lÂ’erotisme en forma orgià stica i a lÂ’aparició de la mort en forma també de representació (violenta, amb connotacions eròtiques, amb una explÃcita teatralitat) és travessat, i subvertit, per un discurs textual que —per la mateixa escriptura— instaura una realitat poètica que ens dóna «signes de vida»: la grafia de lo vital. La violència, la repressió, la mort —temà tiques dominants, junt a la sexualitat, dÂ’aquesta novel·la— són negades per eixos signes de vitalitat que lÂ’autor posa en llenguatge.
Si en Coll de serps trobem el fracà s, la destrucció d’uns personatges, llur anti-biografia, en el mateix text es busca la solució d’aquesta destrucció i d’aquest fracàs assumint l’escriptura com un fet biogrà fic.
Relat biogrà fic, el de Ferran Cremades, no en els referents que utilitza, en els esdeveniments que narra, sinó en tant que l’autor s’implica plenament en l’escriptura i apareix com a subjecte mateix del text.