Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci dÂ’algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? Fulles desfetes ens precinten la cara com motlles tous de mà scares o cúpules de benes. Podem aturar aquest riu, la seva pressa. Tenim un cos impermeable i fonaments en algun sot que và rem excavar quan érem nens. Som el camÃ. Per sobre nostre hi han passat totes les rodes i tots els fems.