La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense lÂ’Institut dÂ’Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui lÂ’actitud dels lingüistes respecte al català sovint és dÂ’un proteccionisme excessivament rÃgid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) lÂ’acceptació de paraules i expressions vives i expressives com ‘enganxinaÂ’, ‘guixetaÂ’, Â’cumbaià ’, ‘xirucaÂ’, ‘xarrupÂ’ (per sorbet), ‘petaÂ’ (per porro)Â… formes populars com ‘à rbitÂ’, o expressions com ‘al·lucinar mandonguillesÂ’, ‘bon vespreÂ’ o ‘estar com un trenÂ’, que generen reticències perquè no tenen tradició. El català tranquil és un pamflet optimista que pretén que els amants de la llengua no creïn més ansietat als parlants. Una llengua que crea inseguretat deixa de parlar-se.