Sinopsis
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués “detectiu privat” o “forense”. Tothom exclama “Ah, sÃ?” amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim dÂ’autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra dÂ’un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos dÂ’un polÃtic. No, no. Fer això, dÂ’alguna manera, ara tothom ho troba romà ntic. Fins i tot sé dÂ’algun escriptor jove dÂ’aquests amb patilles i cara de desolació (dÂ’aquests que escriuen llibres que duen per tÃtol el nom i el cognom dÂ’una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.
Reseñas Varias sobre este libro
bueno, tiene capÃtulos entretenidos y otros aburridÃsimos. sin más 2 s Pilar267
M'ha agradat l'estil en què està escrita: en primera persona adreçant-se a la lectora directament (de fet, a una lectora concreta). La història és entretinguda i la lectura és molt amena.1 Rafa127 1 follower
Fantà stic, m'ha agradat molt! La ironia, el sarcasme i la mala baba que caracteritza l'Empar Moliner amaga històries durÃssimes: dones amb l'autoestima pel terra, alcoholisme, masclisme... i la trista mercantilizació de la literatura.anobii club-urv en-catala Antonio63 1 follower
Un llibre que representa perfectament la personalitat de l'Empar on l'alcohol i l'escriptura són les principals protagonistes. De vegades es fa feixuc de llegir (molts canvis de personatges i no segueix un marc temporal lÃneal). Montse Roset44
Lectura à gil i entretinguda. M'agrada com parla i com escriu l'Empar Moliner. Encara que no hi estiguis d'acord, és un gaudi llegir-la o escoltar-la, la seva inteligència em diverteix.
Llà stima que la protagonista és alcohòlica i drogaddicta i, com que hi empatitzes tant i és tan eloqüent i atraient, normalitzes el consum...
L'Empar Moliner abusa de les comparacions, abusa del gir de l'estil "com quan et trobes blabla", o "com si ell hagués blabla"... Sovint és un recurs encertat, però de vegades és excessiu.
La novela està molt ben escrita, molt ben estructurada, ben explicada, sense complicacions artificials, t'expliquen la història i l'entens bé, i és molt entretinguda. Mar Navarro8
Em sap greu però no m’ha agradat. En alguns moments sembla que passa millor però en d’altres és avorrit. Núria Pascual13
M'ha costat de llegir, no m'ha enganxat; tot i que cap al final ha millorat una mica.autores ficció llengua-original-catalana ...more Pedro EnguitaAuthor 3 books21
La col·laboradora és un llibre que es llegeix d'una tacada. Això és l'únic bo que té perquè la resta és per deixar-ho estar: l'estil és clarament millorable i dona la sensació de que tota l'estona està parlant d'ella mateixa (escritora negre, addicta a l'alcohol, rodejada d'amigues en plena crisi dels 40...).literatura llegit-en-catala Pau 418 10
Fresco y entretenido, para variar un poco de las últimas lecturas, pasa rápido. La historia principal está bien, y es una buena excusa para que la autora te cuente algunos entresijos, filias y fobias de los peronajes que poblan mundo editorial. Buena lectura de "verano". Fugado De La Casita108 1 follower
Autor del comentario:
=================================