Podria parlar de la sensació de vertigen, l'esvoranc als peus i el nus a la gola. Però em perdria. Fragments, imatges i sons, omplen l'espai devorat per les paraules. El focus de llum dibuixa contorns clars, nítids, feridors i, latent en les ombres, un batec vital. Els presagis foscos, inclús sinistres, prenen forma, traspassen materials i s'aturen. Un to concís, frontal, no amaga la presència ni dilueix l'absència del daltabaix que colpeja, aspre i dur, la fragilitat de la vida.
2 s Sora91120

Las vidas del narrador y Robert se cruzan por primera vez a los ocho años el primer día del curso escolar para después separarse durante los años universitarios. Años después el narrador reconoce a su amigo en un sintecho del Portal de l'Àngel.

Es una historia dura contada en pequeños pedazos de manera muy sensible y cuidada. La construcción es impecable y nunca tienes la sensación de estar perdida pese a los continuos saltos temporales.
Muy recomendable.1 DariaAuthor 2 books20

Eduard Márquez, com diu la descripció del llibre, treballa molt en triar les paraules exactes, fer la lectura perfecta. En la meva opinió, ho aconsegueix. Aquest llibre molt triste y dolorosament bonic és quasi poesia, tan precises són les paraules.catalonia fiction poetry1 Miquel CodonyAuthor 11 books291

Fa molta pupa! És una oda a la resiliència, molt ben escrit. 1 Monalisa269

Novela breve en la que el narrador nos cuenta, desde un duro y terrible acontecimiento en el presente, retazos de su vida, hechos que dejaron huellan en él, pasando por la infancia, la adolescencia, la juventud y su familia. A través de sus vivencias retrata a toda una generación y cómo vivió la época que le tocó vivir, la hipócrita educación religiosa, el descubrimiento del sexo, la alocada juventud... Está escrita con episodios o fragmentos muy cortos, con constantes saltos temporales del presente al pasado, pero sin seguir un orden cronológico concreto. Es un texto que transmite una sensación de tristeza y nostalgia, sincero, sobrio, con frases cortas, sin apenas descripciones, pero bien escrito y precioso. Excelente lectura. Nury4 2

Amb poques pàgines Eduard Márquez ens regala una història plena de poesia Lungp6

Ben escrit, fàcil i ràpid de llegir, una mica massa trist pel meu gust. Mariona Teruel Roger36 2

No m'he pogut adaptar al ball de temps
Varis passats i presents. La forma m'ha engolit Mateu304 2

Breu i original, amb personatges ben caracteritzats. Se m'ha fet curt. L'estructura temporal caòtica, lluny de ser un problema, li ha afegit certa tensió, com un pintor que va donant pinzellades.català Jordi Via161 43

Encara amb un nus a la gola.
Frases curtes, poques pàgines, tota una vida -amb tot el que això comporta- condensada i ben escrita.
Eduard Márquez és ja, des d'ara, un autor de qui ho vull llegir absolutament tot. David Osuna143 3

Crònica de pèrdues encadenades: mort del pare, mare en un procés depressiu des de fa anys, separació i mort de la filla. El nexe està en el retrobament amb un antic amic de l'escola convertit en captaire. Lectura d'una tirada.catalana Nuria Castaño monllor189 53

Casi 3, porque soy generosa. Mercè Pujadas7

Autor del comentario:
=================================