Enmig de ledifici de foscor i tenebres que és lobra de Poe, hi ha una petita cambra per a lhumor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a lesquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, dun en un.
«Res no ajuda tant a estimular lescriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: La veritat és estranya, més estranya que la ficció, i a més a més sadapta a cada cas».