Tens la certesa dhaver-te fet gran quan et sents sense forces per passejar el gos, o quan saps que mai no gaudiràs de lombra de larbre que tot just acabes de plantar o quan linterès pel sexe minva en relació directa amb la descoberta de noves i singulars aficions. Molt a prop del final reflexiona sobre el pas del temps i el comiat de la vida, però també ens parla de moments viscuts, de la seva feina com a editora, descriptors, damants i damics, de viatges i dexperiències. Diana Athill no es penedeix de res, o pràcticament de res, i ens convida a resistir i a qüestionar les creences i els costums de la seva generació. I de la nostra.