Interesante distopía post-apocalíptica que nos presenta el salvajismo con el que la gente sobreviviría a un fin del mundo tras haber tenido todo perfectamente organizado en "colegios" en el que los residentes aprenden y viven seguros.
Vídeo reseña con más información: https://www.youtube.com/watch?v=aRh1F...5 s Edgar Cotes ArgelichAuthor 44 books120

Jo acostumo a ser bastant comprensiu i acostumo a buscar els punts bons als llibres, però aquest m’ha posat especialment nerviós. És un refregit dels refregits. Intenta ser una novel·la de l’estil dels Jocs de la Fam (aclareixo que a mi m’agrada el llibre i en soc defensor) i els seus succedanis agafant-ne tots els tòpics. La trama va de la mateixa idea reaccionaria que he llegit mil cops en novel·les dolentes que llegia d’adolescent i és terriblement previsible. La protagonista és insuportable. I la novel·la, per acabar-ho d’adobar, està mal escrita. És que mira que m’he esforçat per trobar-hi alguna cosa bona, però no en soc capaç. No entenc com això ha guanyat un dels premis més importants del país, sincerament.3 s Maria86 2

3'89?1 Marc21

Zona prohibida, és un llibre espectacular, addictiu i misteriós. Parla sobre com una pandèmia que ha canviat la vida de la nova generació, ja que la majoria de la gent major de 30 anys, estava morta. La protagonista és la Daia, una nena que lluita per la seva llibertat a l'edat de 16 anys. En sortir de l'internat, hi ha guerres entre les diferents comunitats, per tenir més territori, menjar i aigua.
El recomanaria a tothom, si té ganes d'endinsar-se en un llibre, que et deixarà bocabadat.
M.A.
1 Miquel CodonyAuthor 11 books291

(3,5/5)1 Margarita Gautier339 141

Me ha gustado mucho1 Marta Clua142 10

Un dels meus propòsits d'aquest any és llegir més novel·les juvenils, i si a més són distòpies on la tecnologia hi forma part, doncs encarara m'atreu més!
La ressenya d'avui és de "Zona Prohibida" d'en David Cirici, publicat per Fanbooks. La història es situa en un futur, on una pandemia- provocada per un virus devastador per als adults- ha portat a la creació d'unes escoles allunyades on educar les noves generacions que sobreviuran. En una d'aquestes escoles automatitzades es on comença la història de la Daia i la seva germana Inge, quan una inundació provoca un col·lapse al centre, i les joves han de marxar. Al sortir s'adonen que el món exterior no s'assembla a res al que esperaven.. Enmig d'aquest entorn són atacades per un grup de "salvatges" que segresten a l'Inge. Arriben a una comunitat formada només per joves com elles però que han estat educats d'una manera totalment diferent a la seva i on viuen i treballen en unes condicions d'esclaus, fent tota mena de feines humiliants i en unes condicions extremes. En aquest infern, la Daia, amb la idea de retrobar la seva germana, es fa forta i agosarada! Però, la trobarà? No us ho explicaré pas...
Aquesta és la novel·la que inicia una saga, i ser que hi ha una continuació, potser més endavant m'animo a buscar.
Una de les parts que més m'ha agradat, es l'organització de les escoles automatitzades, la substitució dels professors per hologrames, i tota la tecnologia a l'abast de mantenir als joves en unes "bombolles" artificials lluny del món real, sobreprotegits (una mica com ara...)
Una novel·la amena, de lectura àgil, que combina misteri i intriga, amb les preocupacions pròpies del joves (l'amistat, el descobriment de l'amor, les injustícies, el pas a l'edat adulta,...)
Es un cant a la maduresa dels joves, a que siguin crítics amb els missatges manipuladors, que desconfiin dels polítics que busquen ciutadans que no qüestionin res!
Com diu la Daia, els joves busquen “coneixement i llibertat, què és allò que dóna sentit a la vida”. María Millán10 3

Sinceramente, no me ha podido enganchar más esta historia. Desde el primer capítulo he sentido la necesidad de saber qué pasaba con ese mundo posapocalíptico que se presentaba y con su sociedad, con su forma de organización.

Me ha gustado muchísimo también, ver cómo el autor habla de las emociones que va sintiendo por primera nuestra protagonista (Daia). Me ha hecho conectar con ella desde la primera línea.

No puedo estar más ansiosa de leer la segunda parte y de saber qué pasa con todos los personajes. Lo recomiendo al 100% si buscas una lectura corta y que enganche. Raül261 16

https://lesradesgrises.com/2015/03/15... Montserrat Esteban1,215 22

Libro en el cual hasta el último tercio no me estaba acabando de convencer. A partir de ahí me empezó a gustar porque quizá empecé a entender mejor la organización mundial que hay Irene VílchezAuthor 10 books10

3.5 en realitat.2016reads my-shelves sol (taylorÂ’s version)13

2.5 El Biblionauta605 116

David Cirici (1954) ha estat professor de llengua catalana i actualment compagina la tasca d’escriptor amb la direcció de la seva pròpia empresa de comunicació. Guardonada amb el premi Ramon Muntaner de l’any 2012, Zona prohibida s’insereix en el gènere de la ciència ficció per a joves, i entronca amb una seva novel•la anterior, la popular L’esquelet de la balena (Empúries, 1986). Ambientada, doncs, en aquell mateix futur distòpic on els nois i noies vivien isolats en escoles automàtiques, sota la supervisió d’hologrames que representaven els professors i els pares (“Són només imatges, però és tot el que tenim”), i amb la tecnificació d’absolutament tot, Cirici ens presenta en aquesta ocasió la història de dues germanes bessones, la Daia i la Inge, recloses des de petites en un d’aquests centres a l’alta muntanya. L’autor fa ús d’una eficaç primera persona narrativa per capbussar-nos dins de la protagonista, la Daia, i saber què pensa en cada moment. Les reflexions a propòsit de l’escola ?d’aquest fantàstic concepte d’escola automàtica?, sens dubte sorgides de l’experiència docent del propi autor i d’una visió crítica de la tasca de les escoles i instituts del nostre país, resulten de les pàgines més interessants de la novel•la.

La ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2014/04/1...
2014 cificat Josephine Angearl5 20

Una de las cosas que mas me ha gustado es que estuviera escrita en primera persona, ese estilo de escritura empezó a gustarme cuando me leí Los juegos del hambre de Veronica Roth. La primera persona hace que veas mas de cerca lo que les pasa a los personajes, por lo menos a mi me hace sentir mas lo que le pasa al personaje que esta contando la historia y te metes en la novela.

Sin embargo hay algunos personajes con los que no he podido llegar a conectar y eso hizo que perdiera el ritmo de la lectura, que aunque es rápido de leer este fallo me molestó. Espero que esto se corrija un poco en el segundo libro.

Este mundo distópico donde los padres solo los ves en hologramas, me ha gustado. Una cosa que se ve mucho últimamente es que las protagonistas de este tipo de libros son chicas con un sentido de la valentia muy alto, sobre todo si hay que salvar a un hermano o hermana.

Que tenga acción es una de las cosas que mas me gusta porque así todo pasa mas rápido. Este libro es solo el principio de una nueva colección de novelas distópicas así que solo nos queda esperar que nos depara la siguiente novela.

Reseña en mi blog: http://historiasparanodormir33.blogsp... Anita Gomgal216 35

Todo comienza justo donde indica la sinopsis: tras la catástrofe, nuestras chicas se encuentran desamparadas, sin ninguna protección ni comodidad y tienen que salir al mundo exterior, a un mundo real que ellas no esperaban encontrar y que rápidamente les hace ver que no todo es lo que parece.
Me ha parecido que la trama se desarrolla de una forma rápida, en la que se descubren retazos de lo que ocurrió tras la pandemia, con momentos de tensión, de dudas, de amor, de desesperanza... Además, me gusta mucho como se desarrolla la idea de la desconfianza en un modelo demasiado perfecto, la búsqueda del sentido de la vida, la clara idea de la amistad y de no dejar a nadie atrás, sin duda los pilares de esta historia.
En general me ha gustado mucho la historia y creo que la forma de escribir de David Cirici es ágil y cercana que hace que sea una lectura rápida y un tanto adictiva, lo que me hace creer que su segunda parte promete muchísimo.
Podéis leer la reseña completa en: http://chibiakasworld.blogspot.com/20... Horror Vacío.231 77

Reseña aquí
http://the-book-slayer.blogspot.com.e... Noemi Lca15 122

Proximamente reseña en www.librosconalma.net Daniel Genís MasAuthor 14 books77

Ressenya a El Biblionautacificat Rocy Carrillo64 3

Autor del comentario:
=================================