Mal dÂ’escola (Premi Renaudot 2007) és una obra a cavall de lÂ’assaig i lÂ’autobiografia, escrita amb totes les armes dÂ’un narrador consumat. Daniel Pennac, que ha viscut la cara i la creu de lÂ’ensenyament, hi parla de la seva experiència docent, però també del fracà s escolar, que ell va patir en pròpia carn quan era un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia. Pennac es meravella que ell mateix, aquell petit Daniel Pennacchioni, una nul·litat acadèmica, es convertÃs amb els anys en un professor de secundà ria i en un novel·lista de renom internacional.
Mal dÂ’escola és una dissecció psicològica brillant de les pors que tenallen lÂ’alumne fracassat i dels recursos que té un mestre per salvar-lo del fatalisme de la famÃlia: «Els mals alumnes no vénen mai sols a lÂ’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit. Vénen amb el seu cos a mig fer i la seva famÃlia a coll, a la motxilla. En realitat, la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Sovint nÂ’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase dÂ’adult confiat, per dissoldre aquestes penes».