Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del 1975. Aquesta emblemà tica obra ens revela el món dÂ’Altea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badia molt gran» —la primera frase del llibre— ens trasllada la mà gia i la tendresa amb què sÂ’acompanyen els records. Més enllà dÂ’un memorialisme reeixit, lÂ’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat —una fase de la vida— és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig mà gica, mig mÃstica, amb sentiments oceà nics, amb una tendència a la heroïficació de lÂ’entornÂ… La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, lÂ’autora no ho fa des de la distà ncia, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogrà fica. I aixÃ, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocarÂ…