Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccionsÂ… També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. Barreja gèneres, trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capÃtols, i a dÂ’altres la primera i/o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més mÂ’agraden del món, a lÂ’hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la dÂ’Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial dÂ’un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.