A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera dÂ’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, lÂ’amor i el desamor, lÂ’amistat, la famÃlia, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran els seus records. La Laura, en canvi, viu en lÂ’obscuritat dÂ’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant lÂ’escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veà i en les visites a la seva à via. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida dÂ’una cuinera de lÂ’Espluga de FrancolÃ. LÂ’Ã via escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins.