Recuperant els personatges de L’últim home que parlava català , Carles Casajuana ens presenta la història de la redacció d’un assaig sobre la qüestió i la identitat catalana. Ramon Balaguer, director de la col·lecció d’assaig d’una important editorial, encarrega al seu antic company de pis i escriptor Miquel Rovira el projecte d’escriure una obra de no ficció sobre els catalans. L’encà rrec és el fil conductor de la novel·la: l’editor vol un llibre divertit amb grà cia, però l’autor creu que la situació de Catalunya no fa cap grà cia i no serà fà cil, una vegada més, posar-se d’acord.