Tercera novel·la de Blai Bonet després dEl mar (1958) i Haceldama (1959), Judes i la primavera conté, a més del miracle de leclosió del sexe i de Déu en la vida dels nois, una religiositat singular, dissident, que qüestiona la llei perquè «Jesús sabia que tot sovint les morals són homicides i es fan contra lindividu personal».
Salvador, jove fill de la vídua Maria, torna al poble on el seu pare va ser assassinat. Lagonia i la mort es transmuten en primavera: és la Setmana Santa, que el poble dHostili celebra amb el seu ple de cacics criminals, dinfants suïcides, dadolescents inspirats.
Blai Bonet crea en les seves novel·les un món que comunica amb el de Pasolini i Faulkner, en què la bellesa neix de la impuresa. Una bomba que esclata avui en el text original inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau Dols.