Violento, erótico y muy oscuro. La herencia, la muerte, la culpa y la iglesia en una especie de Gótico mediterráneo. El Posfacio de Eduardo Jorda añade mucha información valiosa4 s Gerhard225 32

Zwei Jugendliche bzw. junge Männer während des Krieges in einem Lungensanatorium in Mallorca. Es geht um Tod, beide Protagonisten töten, ferner um Glauben in einer extensiven Form. Das Buch ist leicht zu lesen.belletristik zeitgeschichte4 s Maria Neus Adrover Mas14

«Corro amb la boca oberta, amb la llengua fora, seca, i és ell que m'obri la boca i que m'asseca la llengua perquè un home no existeix en la terra: existeix l'home que és la comunitat dels homes. Per aquesta causa és que jo corro»4 s Mariajo354 24

Este libro es brutal, es amargo y violento. El drama está latente, aunque casi nunca explícito, lo que lo hace aún más brutal.
La historia de unos jóvenes internados en un sanatorio para tuberculosis. El fondo de muerte, religión, abusos, pecados, dolor.
Supongo que para encuadrarlo hay que leer un poco la vida de Blai Bonet, poeta, exseminarista, enfermo, homosexual.... lo escribió con sólo 20 años, en el año 58.
Recomendable 100% si te apetece una novela lírica/existencialista que no te deje indiferente.3 s Pau Guillén152 7

Magistral Blai Bonet. Quina barreja de Faulkner, Dostoievski, Rodoreda, existencialistes..... Quina barreja i quina prosa més crua, més incendiaria. Feia temps que no gaudia, que no em cremava llegint d'aquesta manera.

Edició excel·lent com ens té acostumats Club Editor (excepte portada). L'epíleg és interessant per descobrir les relacions que tingué amb Camilo José Cela i Joan Sales. Els capítols extres del final, no inclosos en la versió original, no aporten res al relat, i en general són estalviables (excepte Episodi de Agustí Alcantara al pou).

Petita porció dels mil fragments que he subratllat i guardat:

A la barra del bar, una hortènsia blava dins un cossiol estava davant el rellotge, que tocava les nou. El rellotge tenia una veu esquerdada, humida, amarada, que és una veu que mai no tenen els rellotges, però que als qui la senten els sembla sempre esquerdada, humida i amarada. Hi ha coses que se senten com els rellotges: l’amor, els cabells blancs, les separacions, l’oblit. Totes les coses que estan fetes de silenci i oblit, com la terra i la sang.

Estic totalment nu. Mai com en aquest instant no havia comprès que le cos d'un home és l'encarnació del silenci.

No miraves el camp que estava segat a cada banda de la carretera. Pedalaves furiosament. Amb el cap baix. I tenies tretze anys, amb una paret coberta d’esbarzers, a cada banda del camí. Quan arribares al mar, vares deixar la bicicleta dins un porxe. Recordes el mar lluent, la platja blanca, sota un sol de foc. Els pins verds, obscurs, plens d’ombra. La seva olor forta. Recordes els crits dels nois, vius, aguts. Els nois aixecaven els braços a l’aire quan venia una ona. Vares anar darrere una mata. Després d’haver tret el paquet de Chester i l’encenedor de la butxaca dels pantalons, posares una pedra damunt la teva roba. Vares sentir una vergonya quan, després de passar les cames dins el banyador, inclinares el cap i comprengueres que, entre l’anterior mar d’estiu i el d’aquella tarda, havia succeït que quasi ja no eres un noi. Quan et canviaves la roba blanca, els dissabtes, no ho havies descobert, perquè en posar-te la muda neta, estaves sempre mort de son. Travessares la platja, corrent, amb l’arena cremant-te els peus. La roca era grisa, els líquens, blancs. El mar era verd, transparent fins al fons, ple de nois amb el pit a l’aire, amb els llavis i les ungles morats. Dins el mar, també hi havia un cavall amb la brida aguantada per un home que, amb la mà, li tirava aigua a l’esquena i als costats. Encengueres el Chester. El primer de la teva vida. Quan l’encenies, arrufaves el front perquè els ulls no s’omplissin de llàgrimes de fum. Assabories el gust del tabac dins la boca, retenint-l’hi com si fos aigua. Després, aixecant el cap, quasi extàticament, treies el fum i tenies els ulls baixos per mirar com et sortia pel nas. I uns nois que tenien una pilota de goma.

Va aturar la frase com si li haguessin entrat una pedra dins la boca. Ell creia parlar enormement. Però només plorava. I vaig veure que plorar fort era com parlar amb una pedra dins la boca.

Amb l'agonia dins la boca, com el pa últim d'una vida, hauria pogut dir a Carmen unes poques coses vertaderes, aquestes coses que tenim tots, senzilles i dures com pedres, coses definitives que serveixen únicament per a matar o edificar. Però la substància de la vida és callar, aquest parlar amb nosaltres mateixos, tancadament, entranyablement, aquest conversar amb le snostres entranyes fins que tot el cos és ja paraula.
2 s Rita Padrisa43 98 Read

FAKE NEWS no me l’he acabat perquè m’he enterat de poquíssim, l’he llegit intermitentment i m’he perdut la història. El llegiré millor en un altre moment més concentrada. Si el llegiu preneu notes de qui es cada personatge i què fa!!!2 s Cristina331 97

Me duele darle una puntuación tan baja a un libro del que tenía tan altas expectativas. No hemos conectado y me resultaba demasiado doloroso como para disfrutarlo. 2 s Pau120 45

"L'amor fa els àngels així: a punta de ganivet, a destralades."2 s Kaltmamsell167 48

Ich weiß ja nicht. 1958 auf Katalonisch veröffentlicht, spielt der Roman nach dem Bürgerkrieg in einem Lungensanatorium auf Mallorca und besteht aus Monologen von einzelnen Personen (Patienten und Personal), die vage die Geschichte eines Mordes zu Beginn des Bürgerkriegs erzählen, vor allem aber die Gedanken dieser Personen über sich selbst und die anderen Monologisierer*innen.

Die spanische Version wird vermarktet als „metaphysical novel as exemplified by Dostoyevsky“ – und an Dostojewski musste ich bei den verquasten und schier endlosen theoretischen Abhandlungen über Unschuld und Schuld in den Augen des katholischen Gottes durchaus denken, über Sünde, moralisches Verderben und Versuchung – was nicht als Kompliment gemeint ist. Ich will mich keineswegs über Menschen lustig machen, die sich mit solchen Fragen martern, denn Marter und Pein sprechen aus diesen Monologen der Protagonisten ganz deutlich. Aber sie liegen meinem eigenen Nachdenken über Ethik sehr fern, wie fast alle Metaphysik. Mit seiner zusätzlichen Handlungsarmut und seinen angestrengt-poetischen Beschreibungen (die mögen aber ebenso wie die orthografischen und grammatikalischen Fehler der Übersetzung und mangelndem Lektorat zuzuschreiben sein) ging der Roman komplett an mir vorbei.1 Víctor46 41

La cara oculta de La montaña mágica.

El camí és una cosa interior. El camí és una cosa interior. El camí es una cosa interior. L'essència del camí són els ulls i el cansament. L'essència del camí són els ulls i el cansament. L'essència del camí són els ulls i el cansament. Els quilòmetres de la carretera són la tendresa del Ministeri d'Obres Públiques. El Ministeri d'Obres Públiques és tendre, però la carretera és mortal i llarga. I quan a un el fan arribar, sense que hagi arribat, el porten darrera una paret i, mentre un li estreny el cor d'una manera salvatge, un altre li enfonsa tota la ganiveta dins el fetge. I ell no comprèn aquest nou ordre dels camins, perquè, amb els ulls vidriosos, pensa que més enllà de la paret continua la carretera.20th-century literatura-catalana p-padova ...more1 Andrea59

Molt fosc, cru i masculí. En fi, homes. Però m'agrada com parlen els personatges, les coses petites amb les que es fixen, les raons tant petites que poden acabar amb una vida. Segurament me'n llegiré un altre seu. L'he trobat molt ben escrit, una mica tirant cap al desesper i la melancolia, però bonic.1 Marc Kohlman171 13

Beautifully tense, emotionally spine-tingling and psychologically tragic novel. Bonet's prose has such a gripping poetic allure that lays bare the myriad of buried feelings and repressed thoughts the characters harbor as they gradually find themselves tormented and victimized in a claustrophobic setting, unable to break free of the web that binds them together. Through the eyes of the three main characters the hopes, plights, evils, conflicting desires and morals all coincide and conflict in a manner so magnetic and human that the reader cannot pull away even when its clear the ending will bring about pain none of them can escape. Still it proves a means of release from the physical and mental anguish TB embodies throughout the story and looms as a shadow over Francisca, Manuel and Ramallo. It all practically seeps from the pages into the mind and heart of the reader, leaving an impact that never diminishes. Manuel Tur is my favorite character whom I identified and sympathized a great deal with in regards to deep religious faith, being a reserved shy person who has had to keep certain emotions and desires from being expressed, plus a longing for a life and relationships that are all but attainable. People who have experienced traumatic events, been abused, afflicted with life-threatening illnesses and harbor emotions and intensely troubling thoughts will ly see a lot of themselves in this book as Bonet's writing truly brings the speakers feelings, thoughts and deeds so vividly to life that one can empathize with each of them and feel a need to intervene and rescue them from the gut-wrenching end to come-even though they are also following Manuel, Ramallo and Francisca on the course that costs not only their friendship but much of their humanity. The 2000 film version directed by Agusti Villaronga I found captured the essence and psychologically captivating tone of the novel despite the deviations and additional details (which I found highly engrossing and thrilling) from the text. Truly one of the few films that have personally become ingratiated with me. The three stars who played Manuel, Francisca and Ramallo embodied their characters with breathtaking beauty, heartache and charisma. This is not one for the faint of heart, yet certainly a story that addresses the scarring effects war, violence, loss, repressed emotions and conflict between morality and depravity. It is a wheel that people in Francisca, Manuel and Ramallo's circumstances desperately want to find release, redemption, romance and resolution to the blood-soaked horror that binds them from childhood onward. The novel is one which stands as a universal testament to the debilitating health, mental and human issues which bring about the sorrowful and wicked sides of human nature. It also cries out to God and the world as a whole to pay attention and realize how the "sins" people carry lead them to behavior and deeds where others are consumed. "The Sea" is a book which paints an intrinsic yet gritty portrayal of the hidden and withheld realms deep in our subconscious and souls that we largely keep contained yet want to act out, embrace and display yet cannot due to the fears, denial and wounds sustained from unresolved and terrible scenarios. While it does not give a hopeful resolution, the novel holds a message for all peoples. A message of the consequences of being scarred by a pitiless world and bottling up ones true selves, a statement addressing personal corruption and chaining of love whoever the victims may be. There are multitudes of those in the shoes of the three main characters who need to be heard, they need healing, compassion and the love they have been deprived of. favorites1 Nicolai Levin126 4

1942. Ein Lungensanatorium in den Bergen Mallorcas. Zwei Patienten, ein Priester, eine Krankenschwester.

Fragmentarisch erzählen sie ihre Geschichte, berichten von den Ereignissen des Sanatoriums, von der Zeit, von den Gräueln des Bürgerkrieges, vom Träumen, vom Morden und vom Sterben.

Religiöse Ekstase, existenzialistischer Weltekel, realistisches Grauen der Lungenkranken. Bonet bringt seine Lebensthemen (katholischer) Glaube, Tuberkulose und Homosexualität fulminant zusammen. Uns heutigen Leser_innen erscheint das allerdings fremd - und wenn man die Hintergründe nicht kennt, lässt einen das Buch sehr ratlos zurück. Dieser epxressive Schrei der klassischen Moderne ist schlecht gealtert, er braucht das Unmittelbare, aus der Distanz von siebzig Jahren ist es nicht mehr nachempfindbar.

Ein Kritiker hat "Das Meer" als Gegenentwurf zu Thomas Manns "Zauberberg" gelobt. Da ist was dran: Wo bei Mann in teurer Abgeschiedenheit diskret ins Taschentuch gehustet wird und ansonsten gepflegt philosophiert, geht es bei Bonet brutal ans Eingemachte von Körper und Seele.

Und zum Abschluss eine kräftige virtuelle Ohrfeige an den Kupido-Verlag, der den Text strotzend vor Rechtschreib- und Tippfehlern drucken hat lassen, darunter etliche, die jede primitive Word-Rechtschreibprüfung gefunden hätte! rosa3 Read

Llegesc a Andreu Ramallo tornant enrere, tornant enrere rellegint, amb la por del què dirà entre línies. Com tot el que relata Blai Bonet: tot el que és del pecat, del cos i de la sang, dit com si no fos dit. Oriol Castells51

Un monument literari, es nota que Blai Bonet escrivia poesia perquè el llibre té passatges increïbles, amb descripcions de gran bellesa. Però no és un llibre fàcil, demana certa concentració i pot resultar angoixant, tant per la temàtica com pel ritme. Alba27 10

Colpidor, tendre, despietat, punyent, desconcertant, imflamat, delirant i absolutament delicat i bell. Ja tinc ganes de rellegir-lo.2 s Ito334 11

Potser li posaria més un 3,5. Es tracta d'una literatura molt cuidada. Crec que alguna part no la vaig acabar d'entendre, però és un bon llibre.literatura-catalana recomanable Joey Mazz154 2

The language is very Poetic, but it was a tough read at times. Leonardo Tb6

La violencia de la guerra en los niños, sus consecuencias... Una oscura fe. Personajes intensos Josep Alorda3

ostres, pilotes Pere267 16

Una veu particularissima i poètica la d'en Blai Bonet. "El mar es una força mal reprimida que esclata per allà on pot", afirma Joan Oliver en l'epíleg de la novel.la i ens dona peu a entendre el drama dels personatges. Homes joves i turmentats per la seva malaltia i els dubtes existencials. Una narració intensa amb bellíssimes descripcions del paissatge, un misticisme desbordat i un erotisme latent. Una novel·la amb un cromatisme particular que va del blanc de la llum, al negre dels presagis i al roig de la sang. No hi ha mitjos tons.club-de-lectura-joan-marsé Gynee37

La primera impressió és que és un llibre d'una profunditat inquietant. La tècnica usada per Bonet és intimista i permet explorar al màxim el subconscient de cada personatge. Ben cert que no evolucionen, però aquí radica l'essència de la novel·la, que és ni més ni menys que la vida mateixa. La relació entre els personatges em suposo que era "pecaminosa" en el sentit carnal del terme, si ho he entès bé. La riquesa del llenguatge i de la construcció de les frases així com la manera d'escriure de l'autor m'han ben impressionat. Al·lucinant, de veritat.This entire review has been hidden because of spoilers.Show full review World Literature Today1,190 352 Read

Autor del comentario:
=================================