Montsemar i les estrelles és una novel·la extraordinària que si és que hem de classificar o encasellar els llibres podria ser classificada o encasellada com a novel·la psicològica, és a dir una novel·la en la qual es prima el coneixement profund dun determinat personatge o personatges per damunt daspectes purament argumentals. El viatge en qüestió que ens proposa lArian és un viatge cronològic pel cervell duna noia diguem-ne autista que creix a lombra de la postguerra, a finals dels anys cinquanta. Dic diguem-ne autista perquè la noia anomenada Montsemar pateix duna síndrome molt específica, dita de savant, que confesso que desconeixia del tot però que es veu que afecta un 10% dels autistes i els símptomes de la qual combinen una vida imaginativa interioritzada molt viva i brillant amb una gran falta de comunicació amb el món exterior. Vet aquí, de fet, el primer encert del llibre: la tensió existent entre els esdeveniments exteriors incloent-hi fragments de programes de ràdio i altres indicis que ens recorden que som als anys cinquanta escrit en lletra normal, i el punt de vista de la Montsemar poètic, imaginatiu, de vegades delirant escrit en lletra cursiva.