Si entra boira no tendré on anar és un dià leg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de lÂ’autor. També és lÂ’expressió de la seva fidelitat a aquests somnis, ideals i amors. Cada poema és la conseqüència de deixar fluir les músiques i els gemecs de lÂ’esperit. El tÃtol vol expressar el sentiment dÂ’indefensió nascut del fet dÂ’haver anat envellint sense haver vist que es complissin les il·lusions de viure en un món millor i en una terra menys desnaturalitzada i més lliure.