El jardà dels cirerers és la darrera obra teatral del dramaturg Anton Txékhov. Es va estrenar al Teatre dÂ’Art de Moscou el 17 de gener de 1904 en una producció dirigida per KonstantÃn Stanislavski. Txékhov va projectar aquesta obra com una comèdia i en conté alguns elements; tanmateix, Stanislavski insistà a dirigir lÂ’obra com una tragèdia. Des dÂ’aquesta producció inicial, els directors de teatre han hagut de lluitar contra la doble naturalesa dÂ’aquesta obra.
LÂ’obra es refereix a una dona de lÂ’aristocrà cia russa i la seva famÃlia en el seu retorn a una finca de la famÃlia (que inclou un jardà de cirerers, gran i ben conegut), just abans que se subhasti per pagar la hipoteca. La història presenta temes de futilitat cultural, tant la futilitat de lÂ’aristocrà cia per mantenir la seva situació com de la inutilitat de la burgesia per trobar el significat en el seu nou materialisme. Reflecteix les forces socioeconòmiques en el treball a Rússia al començament del segle XX, incloent-hi lÂ’augment de la classe mitjana després de lÂ’abolició de la servitud a la meitat del segle XIX i lÂ’enfonsament de lÂ’aristocrà cia.
Des de la seva estrena a Moscou, l’obra s’ha traduït a moltes llengües, s’ha produït arreu del món i ha esdevingut un clà ssic de la literatura russa i universal, influenciant en nombrosos autors, com Eugene O’Neill, George Bernard Shaw i Arthur Miller.