El vell monarca Xahriar té tan poca fe en la fidelitat de la dona, que sÂ’ha acostumat a prendre una donzella cada nit i executar-la lÂ’endemà . Xahrazad, culta i intel·ligent, intenta captivar el rei amb el do de contar històries: passa la nit, i lÂ’alba interromp un relat que el rei li pregarà de reprendre el capvespre següent. Aixà esquivarà la seva sort i aplegarà , a través de mil i una nits, les històries més diverses que sÂ’han sentit explicar. Històries per entretenir i divertir-se, històries fantà stiques, llegendes, novel·les, contes didà ctics, humorÃstics, faules, etc., per on desfila una galeria de personatges incomptables, des del rei Salomó fins a Sindbad o Alà Babà .
Recull de contes de tradició oral escrits en à rab, Les mil i una nits aplega, sota un canemà s comú a lÂ’estil de les antigues col·leccions orientals, narracions provinents de la contÃstica Ãndia, iraniana, de lÂ’antic Egipte, grega i hebrea. El recull es va iniciar probablement cap al segle IX i va cristal·litzar cap al segle XV. A partir de 1704, Jean-Antoine Galland, orientalista francès erudit i amant de les antiguitats, va publicar la seva versió francesa de part del corpus que circulava en el món à rab amb el tÃtol Alf Layla wa-Layla. Va ser el primer episodi dÂ’un procés de difusió i popularització que trobaria en els països dÂ’Europa camp adobat. Un procés que, de retruc, va dur la cultura à rab a començar a apreciar aquell univers literari, fins aleshores considerat menyspreable i vulgar. LÂ’univers literari més important que la tradició à rab i el patrimoni cultural oriental han donat a la cultura universal.
La cultura catalana no ha estat pas menys permeable que la resta d’Occident a la influència de Les mil i una nits. Ja en Ramon Llull s’hi poden descobrir motius que n’han estat clarament manllevats. I, modernament, Josep M. López-Picó en va versionar una selecció de contes. Però, malgrat la popularitat d’alguns personatges i d’algunes llegendes, que es mantenen encara ben vius entre nosaltres, mai el lector català havia pogut accedir directament a aquest patrimoni, que ja és indiscutiblement universal. La riquesa i la varietat dels motius, les dimensions del conjunt, la diversitat d’estils i de gèneres, l’analogia amb altres cicles de les literatures orientals i la seva empremta en les lletres d’Occident, fan de Les mil i una nits el resultat final d’un llarg procés de formació i d’elaboració que supera l’à mbit de més d’una cultura: en fan un paradigma de la realitat complexa, fèrtil i interpel·ladora que és el mestissatge cultural. Desitgem que aquesta edició de Les mil i una nits, en traducció directa de l’à rab, esdevingui ben aviat un clà ssic popular entre els lectors de tota condició.