La cuynera catalana no és tan sols un llibre de receptes. Té una voluntat didà ctica i descriu hà bits higiènics, protocols a taula, conservació dÂ’aliments i, fins i tot, economia domèstica. Les mesures de volum de lÃquid en aquest llibre es fan amb porrons, una antiga mesura de capacitat.
Al quart llibre defineix el públic al qual va dirigit el manual, que està fet amb «un método clar y sensill, proporcionat á la capacitat é intelligencia dels ignorants». Destinat originalment a un públic femenÃ, perquè a mitjan segle XIX, era la cuina un espai exclusiu de les dones. Publicat en català , perquè segons lÂ’autor, arribaria millorar a la interlocutora directa: «Habem redactat en nostre idioma català , á fi de ferlo de un us general, y acomodat à la capacitat de tothom».
Una de les caracterÃstiques diferencials de lÂ’obra és la presència, fins ara inèdita en escrits coetanis, dÂ’introduccions teòriques sobre hà bits higiènics, preparacions de les peces, ingredients emprats, protocol a taula i conservació. Una informació complementà ria que supera el mer receptari i que tenia tot el sentit per la voluntat didà ctica i, sobretot, el sentit comú dÂ’una cuina on encara es cuinava amb llenya. LÂ’estructura del llibre també és prou exemplificadora de quins eren els hà bits alimentaris de mitjan segle XIX, sobretot per a les classes populars.